Baselgia a Selva

Ord la historia
Il vitg da Selva ha ragischs gualsras e decennis eis el vegnius numnaus ‘Selvaningen’ ni ‘Im Holz‘. Selva ha giu da sbatter cun in tschuppel disgrazias, oravontut cun lavinas e fiug. Il barschament dil vitg da 1949 ha midau radicalmein il maletg dil vitg. Casas e clavaus ein vegni erigi cun agid e sustegn dall’entira populaziun svizra. La baselgia nova ei dedicada a s.Gion evangelist e duront ils meins da stad survescha ella sco baselgia da pelegrinadi da Nossadunna.
Cun la construcziun dalla plazza da golf, in’ulteriura midada impurtonta, ei la cuntrada muntagnarda daventada ina purschida turistica.
Sutcrestas schai in tschancun el vest da Selva. Da 1853-1890, pia tochen ch’ins ha entschiet a baghegiar lavineras e plantar uaul ellas spundas sur Selva, ei Sutcrestas stau l’untgida pils da Selva duront igl unviern. A Sutcrestas, sin mesa via denter Tschamut e Selva, han ins era erigiu la casa da scola. Ils onns 40 dil 20avel tschentaner han da quei da 40 affons dils dus vischinadis frequentau quella scola.

La baselgia
1630
L’emprema caplutta da Selva ei vegnida consecrada ils 13 da zercladur 1630 da uestg Giusep Mohr. Ella possedeva treis altars ed era dedicada a s. Gion evangelist, s. Paul e s. Valentin.

1658
Igl onn 1658 han ils vischins da Selva fatg la damonda agl uestg per obtener in beneficiat. Uestg Gion VI Flugi d’Aspermont fuva quei onn gest en Tujetsch per cresmar e far visitaziun.

L’entira historia sur dalla caplutta/baselgia: Baselgia da s. Gion e s.Paul