Caplutta da s.Brida

La caplutta da s. Brida schai sper il stradun dil Pass Alpsu denter Dieni e Selva. Ella sesanfla cheu tut isolada enamiez in bi prau encunter il vau dil Rein. Leugiu ella profunditad ramura il giuven Rein Anteriur ch’ei sin viadi viers la mar.
Daco denton secatta quella caplutta cheu tut bandunada? Tgi ha baghegiau ella? Quals ein stai ils motivs?
Aunc oz vegn ei raquintau il suandont sur digl origin da quei sanctuari:
Inaga avon bia onns ei rut ora ina nauscha malsogna. Tut las vaccas stuevan ventscher. Ei fuva ina malsogna dil lom. Quella malsogna era rutt’ora ella Bassa e vegneva ussa dalla val siado, pli e pli damaneivel. La malsogna ei arrivada tochen en Tujetsch. Udend ils da Selva e Tschamut, che la nauscha malsogna seigi gia en Tujetsch ein els serimnai per far cussegl. Ensemen ein els vegni oragiu tochen en quei liug, nua che la caplutta da s. Brida sesanfla oz. Leu ein els semess enschanuglias e fatg oraziun. Els han empermess da baghegiar gest en quei liug ina caplutta e dedicar quella a s. Brida, per che lur muvels vegnien preservai da quella malsogna. Ed aschia eisi daventau. La malsogna ei svanida. Ils da Selva e Tschamut han piars gnanc in animal ed era en l’entira Val Tujetsch gnanc in sulet pli.

Sch’ins ha mal ils dents, aschia raquenta la tradiziun, ston ins mo ir treis gadas entuorn la caplutta da s. Brida. Quei denton mintgamai in meter pli lunsch naven dalla caplutta. En buca ditg cala il mal, pertgei ch’ins croda sur il precipezi giu ella profunditad!

Giusep Steiner da Cumpadials ch’ei staus scolast a Selva da 1867 tochen 1870, ha scret ina poesia sur dalla Val Tujetsch. Ina strofa ei era dedicada a s. Brida.

Salida leu osum il grep,
Ina caplutta sco da gep.
Persula stat cheu s. Brida,
Mira co il mund semida.
Ella mir’anen e mir’ano,
E vesa bein ch’ei va zaco!

Dalla historia
1736
Ils 12 da zercladur 1736 han ils vischins da Selva e Tschamut obteniu la lubientscha dad uestg Giusep Benedetg de Rost, Cuera, da baghegiar ina caplutta en honur da s. Brida.
1737
Entras la brev dils 27 da matg 1737 ein ils vischins dadens gl’uaul s’obligai da mantener quei sanctuari. Tochen avon paucs decennis vegneva la caplutta ugadada da Selva anora.
Suttascretta ei la brev da: Julius Riedi, im Namen aller als Vogt, Hans Jörg Beer, Jacob Biart, parochus. Il sulom dalla caplutta hagi in Hasper de Plaz da Carmihut regalau.
1738
Da quei onn datescha igl altar. Perdetga dat il maletg enamiez che porta l’inscripziun: J.C.Brandenberg pinxit 1738.
Quei maletg representa s.Brida en costum da muniessa fagend oraziun avon il crucifix. Il maletg seniester muossa s. Gion da Nepomuc purtaus dad aunghels, el funs ves’ins la curdada da s.Gion sur la punt Moldau e dretg ei ina pictura cun la visitaziun da Maria. Sur il maletg enamiez ei ina Nossadunna digl agid.
Priu ora il maletg dretg, ein tuts dil medem artist, Brandenberg da Zug. Caracteristic da siu art ei il stgir-blau dil tschiel.
….
Dapli informaziuns: Caplutta da sontga Brida a S.Brida